Deixeble d’Alexandre Ribó, Josep Barberà i Enric Morera, fou sotsdirector de l’Orfeó Gracienc (1917-22). Fou un dels fundadors de l’Associació Íntima de Concerts, de la qual fou nomenat secretari (1920), i de la Revista Catalana de Música (1923). A Santiago de Cuba formà l’Orfeó Catalunya (1923), fundà i dirigí el Conservatori Cervera i, el 1930, l’Orquesta Sinfónica de Santiago de Cuba, de la qual fou el primer director. Durant l’estada a l’illa nasqueren els seus fills Montserrat i Marçal. Des del 1931 residí novament a Barcelona, dedicat a l’ensenyament musical al Conservatori del Liceu. A partir del 1945 fou director de l’Orfeó Gervasienc, i el 1949, director de la Schola Cantorum de la Universitat, càrrec que ocupà durant disset anys. Creador bàsicament d’obres per a cor, la sardana Agredolça (1921) és una de les seves composicions més conegudes. També compongué per a piano i per a cobla. Sobresurten les nombroses harmonitzacions de cançons tradicionals per a cor o per a una veu i piano.