Ernest Gellner

(París, 9 de desembre de 1925 — Cambridge, 7 de novembre de 1995)

Antropòleg anglès d’origen txec.

Ha estat un dels antropòlegs britànics més prestigiosos dels darrers decennis. Format a Praga i a Oxford, el 1949 començà a exercir de professor de filosofia a la London School of Economics, on es féu càrrec de la càtedra des del 1962 fins el 1984. Aleshores es traslladà a Cambridge, on fou catedràtic d’antropologia social fins al 1993. Contribuí a la fundació del Centre per a l’Estudi del Nacionalisme de la Universitat Centreeuropea de Praga, on treballà fins a la seva mort. Les seves investigacions antropològiques el convertiren també en especialista en la societat i la cultura musulmanes. A la meitat dels anys seixanta començà a publicar estudis sobre la Unió Soviètica, fet que li atorgà una perspectiva privilegiada per a entendre els canvis esdevinguts arran de la desintegració de l’URSS. La seva obra no està vinculada únicament a l’antropologia, sinó que proporciona continguts filosòfics, històrics i de crítica cultural. Considerava el nacionalisme un dels principals desafiaments intel·lectuals de les ciències socials en general i de l’antropologia en particular. Els seus treballs sobre el nacionalisme el consagraren com un dels teòrics més eminents en aquest camp. Entre les seves obres destaquen Words and Things (1959), Thought and Change (1964), Nations and Nationalism (1983), The Concept of Kinship (1986), State and Society in Soviet Thought (1988), Postmodernism, Reason and Religion (1992) i Conditions of Liberty (1994).