Autodidacte, de molt jove s’afeccionà a la física i la meteorologia. Treballà a la cimentera Asland, d’on el seu avi Ernest Moliné i Brasés era primer secretari del Consell d’Administració. El 1948 fundà l’agrupació astronòmica Aster, de la qual fou president fins el 1957 i des d’on impulsà nombroses observacions astronòmiques i la revista homònima. En 1956-78 instal·là un laboratori fotogràfic especialitzat en fotogrametria i en formats gegants. Reuní també una important biblioteca científica amb llibres dels segles XVI al XX i emprengué el recull de la documentació sobre el seu avi Ernest Moliné i Brasés, prohom de la Renaixença. El 1978 instal·là a la casa pairal de la seva família, la Masia Ben Viure, a Veciana (Anoia), l’Estació Agrometeorològica de l’Alta Segarra, i hi organitzà la fira de maquinària agrícola, d’orientació didàctica i, en col·laboració amb l’administració, organitzà cursos de tecnologia agrícola. Hi inicià també un taller de construcció de telescopis i organitzà observacions astronòmiques públiques i exposicions de meteorologia. El 1995 posà en marxa el Museu Ernest Moliné i Brasés. L’any 2000, obligat a abandonar La Masia Ben Viure, es traslladà a La Pobla de Lillet (Berguedà) i, el 2002, a Pujalt (Anoia), on instal·là l’observatori (inaugurat el 2004) i on l’ajuntament cedí el 2008 un edifici per a instal·lar-hi el Museu, gestionada per la Fundació Ernest Moliné i Brasés, de la qual fou fundador i director. És autor de diversos llibres de divulgació astronòmica i meteorològica i d’una biografia del seu avi que meresqué el premi Caresmar.