Estudià magisteri a la Normal de Girona, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat Barcelona (1967) i el 1975 es doctorà en pedagogia a la mateixa universitat amb la tesi Anàlisi i sistemes en organització escolar. Exercí la docència a l’Escola Sant Gregori amb Jordi Galí i fundà i dirigí l’Escola Gregal, un centre cooperatiu de Sant Adrià de Besòs, i el 1968 promogué i organitzà la filial de l’Institut Joan d’Àustria a Barcelona. Des del 1967 fou professor de Pedagogia a la Universitat de Barcelona, durant tres dècades fins a la seva jubilació i també fou el primer cap d’estudis d’educació social. Després d’impulsar i aconseguir la creació de la Societat Catalana de Pedagogia, com a filial de l’Institut d’Estudis Catalans, en fou el primer vicepresident durant la presidència de Joan Triadú. Especialitzat en diferents temàtiques educatives com la tecnologia audiovisual, el microensenyament aplicat a la formació de professorat, la dinàmica de grups —pràctica que exercia constantment— i especialment la Política de l’Educació, fou pioner en la gravació videogràfica de les actuacions docents per poder analitzar-les i millorar-les. Publicà, entre d’altres, Tecnología de la organización educativa (1987) i Tecnología educativa (1987).
Ernest Mascort i Díez
© Arx. Família Mascort
Pedagog.