Ernest Renan

(Tréguier, Costes del Nord, 28 de febrer de 1823 — París, 2 d’octubre de 1892)

Historiador i crític de les religions i filòsof francès.

Orientat al sacerdoci, perdé la fe i abandonà els estudis eclesiàstics (1845). Instal·lat a París, el 1848 fou agregat de filosofia i escriví L’avenir de la science, que no fou publicada fins el 1890 i on traçà les línies teòriques de tota la seva futura aportació intel·lectual. Col·laborà en la Revue de deux mondes, es doctorà amb una tesi sobre Averrois (1852) i fou catedràtic de llengües semítiques al Collège de France (1861-63 i des del 1870). Com a filòsof, ultra la seva tesi, publicà Essais de morale et de critique (1859) i Dialogues et fragments philosophiques (1876). Tanmateix la seva aportació fonamental és l’obra Histoire des Origines du Christianisme, a la qual es consagrà des del 1863 durant quasi vint anys i que consta dels set volums següents: Vie de Jésus (1863), que suscità la repulsa de l’episcopat francès per tal com hi era negada la divinitat de Crist, Les Apôtres (1866), Saint Paul (1869), L’Antéchrist (1873), Les Évangiles (1877), L’Église chrétienne (1879) i Marc Aurèle et la fin du monde antique (1881). Cal esmentar, així mateix, els seus Études d’histoire religieuse (1857), els Souvenirs d’enfance et de jeunesse (1883), amb la cèlebre “Prière sur l’Acropole”, l'Histoire générale et système comparé des langues sémitiques (1885) i els cinc volums d'Histoire du peuple d’Israël (1887-93). De convicció positivista, Renan professava alhora una fe utopicoidealista en la ciència, com a substitut de la religió, i en el progrés de la humanitat, la història de la qual no és fruit de simples determinacions, ans producte de la lliure actuació dels individus superiors sobre llur medi; pel que fa a la seva crítica històrica del cristianisme, cal subratllar que la reducció d’aquest a un fenomen simplement històric —sotmès a les mateixes lleis que els altres— no exclou el reconeixement del valor espiritual del cristianisme, amb independència de la veritat o falsedat dels seus continguts dogmàtics.