Començà els seus estudis el 1829 a l’Escola de Música de Marsella, on romangué fins que el 1839 fou enviat a Alger per a treballar en tasques administratives amb el seu oncle. Allí inicià la seva activitat com a compositor el 1847, any en què escriví una missa en ocasió de l’estada del duc d’Aumale a la ciutat. Llavors decidí dedicar-se exclusivament a la música i tornà a París el 1848, on perfeccionà la formació musical amb la seva tia Louise Farrenc. Les composicions d’aquella època són basades en temes exòtics: Le sélam, symphonie orientale (1850) i les òperes Sacountalâ (1858) i La statue (1861).
El 1884 compongué la seva obra més ambiciosa, l’òpera Sigurd, de temàtica i estètica clarament wagnerianes. La seva última obra fou Salammbô (1890).
La seva activitat com a crític es reflectí en nombroses publicacions: La Presse, Revue française, Moniteur universel, Revue musicale, Gazette musicale i, sobretot, al Journal des Débats.
A partir del 1866 i fins a la seva mort, fou bibliotecari de l’Òpera de París. El 1876 succeí a F. David com a membre de l’Académie des Beaux-Arts.