Deixeble d’Enric Granados, Enric Morera i Adrià Esquerrà, es dedicà de molt jove a la direcció coral. Més tard, fou designat professor de solfeig i mestre auxiliar de la “Schola Coral Catalana” (1905). L’any 1907 fundà a Barcelona l’Orfeó Fiveller. El 1910 emigrà a l’Argentina, i s’establí a Buenos Aires. Hi fundà l’Orfeó Català del Casal Català de Buenos Aires, del qual també fou director fins que morí. Ben integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país i esdevingut un bon director de corals, també dirigí el Cor de Caramelles de Buenos Aires i el Grup de Cantaires Catalans (1933). Entre altres càrrecs, fou nomenat vicepresident (1931) i secretari (1932) de la Comissió Delegada de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, a Buenos Aires. El 1946 havia estat nomenat professor de la Universitat de Cuyo. Afeccionat al periodisme, fou col·laborador de la revista “Ressorgiment”. Deixà escrites més de cinc-centes obres, entre elles, música de cambra, religiosa, escènica, més d’un centenar de sardanes, composicions corals, obres per a piano i harmonitzacions de cançons tradicionals.