Inicià els seus estudis de violoncel amb el mestre Gálvez Bellido al Conservatori del Liceu. Als 12 anys, per recomanació de Gálvez, ingressà a l’Institut Casals, on rebé classes de Francesc Vidal i del mateix Pau Casals. El 1932 es traslladà a París i estudià composició amb Nadia Boulanger. Marxà a Xile, convidat pel govern d’aquest país per estrenar el Concert per a violoncel i orquestra del compositor xilè Adolfo Allende. A partir del 1942 fixà la seva residència a l’Argentina, a Buenos Aires, on treballà amb el mestre Erich Kleiber, el qual en valorar les seves qualitats musicals el reclamà com a col·laborador seu amb la finalitat d’organitzar l’Orquesta Filarmónica de La Habana, que en aquells anys de la guerra mundial competia amb les millors orquestres del món.
El 1946 es traslladà al Brasil, a Rio de Janeiro, per a col·laborar en el programa Música Viva de la radio O Globo amb Claudio Santoro, Koll Reuter i Gaspar Cassadó. Fins el 1948 participà també en les activitats de la Universitat de Rio. El 1948 retornà a Cuba, on fou professor de violoncel a l’Havana. Juntament amb Gaspar Cassadó fundà a Cuba la Sociedad de Música Contemporánea i continuà la seva activitat concertística formant part del Cuarteto Nacional. El 1954 fou cridat pel govern de l’Equador per a organitzar l’Orquestra Nacional d’aquell país, tasca que realitzà influït pels ensenyaments de Sergiu Celibidache; dirigí l’orquestra amb mà ferma i prestigi directorial. El 1958 Josep Pàmies el sol·licità a Barcelona per aixecar el nivell de l’orquestra del Liceu, bastant malmès en aquelles dates. El 1960 torna a Amèrica, a Cuba, a precs de Josep Ardèvol, comissari de la música del nou govern de Fidel Castro. Hi es dedicà a impartir classes i instaurà els concerts d’entrada gratuïta els diumenges al matí.
El 1967 de retorn a Barcelona, continuà la seva carrera, dirigí l’orquestra del Gran Teatre del Liceu i formà part d’importants grups de música de cambra. Fou nomenat catedràtic de violoncel del Conservatori del Liceu, on portà l’herència de Casals, de qui se sentia deixeble i admirador. És autor d’un quartet de corda i d’altres cançons.