Formà part, i en fou teòric, del grup BBPR, que significà l’esforç més coherent i positiu envers els postulats de l’anomenada segona generació d’arquitectes moderns. Al grup es deu la colònia helioterapèutica de Legnano (1937-38) i la Torre Velasca (1957), totes dues a Milà, així com l’edifici comercial Hispano Olivetti, a Barcelona (1960-64). Fou un dels membres més actius del CIAM 1951 i del CIAM 1959. Editor de la revista Domus, dirigí (1954-65) Casabella continuità, des d’on establí polèmiques d’àmbit internacional, com la del Neoliberty, el 1959.