La seva escultura (fusta, bronze) s’inspirà en els tipus del poble i en la imatgeria medieval, especialment la romànica. Per la valoració de les formes es relacionà amb el cubisme. Participà de la concepció plàstica i ideològica de l’expressionisme alemany. Les seves imatges (El boig, 1910; Captaire amb un vel, 1919; El fris dels auditors, 1939, etc.), foren blanc de la censura dels nazis, que el 1938 li destruïren 381 obres.
La seva obra escrita (novel·la i, sobretot, teatre: Der tote Tag, ‘El dia mort’, 1912; Die Sündflut, ‘El diluvi’, 1924; Die gute Zeit, ‘Els bons temps’, 1929) revelà preocupacions anàlogues a les de l’obra plàstica: la soledat i la misèria humanes davant l’absolut, Déu, i la contraposició entre esperit i matèria, expressades també des dels límits del grotesc fins al misticisme.