El 1913 s’allistà a la Legió Estrangera, experiència que reflectiria més tard a Afrikanische Spiele (‘Jocs africans’, 1936). Destacat combatent durant la Primera Guerra Mundial, relatà les seves experiències i les seves idees sobre la guerra en diverses obres, com ara In Stahlgewitter (‘En tempestes d’acer’, 1920) i Auf den Marmorklippen (‘En els espadats de marbre’ 1939), en les quals palesa una concepció aristocràtica de la vida i una inclinació pels valors militaristes. El 1923 abandonà l’exèrcit per a cursar estudis de filosofia i zoologia, i posteriorment es dedicà a la literatura. Integrat novament a l’exèrcit, fou oficial de les forces d’ocupació del Tercer Reich a París el 1940. Després de la Segona Guerra Mundial, hom li prohibí de publicar alguns llibres. Sobre aquest conflicte escriví Gärten und Strassen (‘Carrers i jardins’, 1942) i Der Friede (‘La pau’, 1945), que foren prohibides, i Jahre der Okkupation (‘Anys de l’ocupació’, 1958). Posteriorment, la major part dels seus llibres adoptaren un to més al·legòric: Gläserne Bienen (‘Abelles de vidre’, 1965), Grenzgänge (‘Camins fronterers’, 1965), Die Zville (‘La fona’, 1973), Aladins Problem (‘El problema d’Aladí’, 1983) i Eine gefährliche Begegnung (‘Una trobada perillosa’, 1985), Die Schere (‘La tisora’, 1989), entre d’altres. Nacionalista i conservador, tot i que rebutjà el nazisme, hom discuteix les afinitats de la seva obra i la seva trajectòria amb aquesta ideologia. Obtingué nombrosos premis i guardons, entre els quals el premi Goethe.