Féu investigacions d’acústica, òptica i dinàmica dels gasos. Demostrà la importància que té en aerodinàmica la velocitat del so i féu la primera anàlisi crítica dels principis de la dinàmica newtoniana. Influït per Comte, negà tota metafísica i tota informació que no fos sensible. Fundà, amb R.Avenarius, l'empiriocriticisme. Entre els seus llibres cal destacar Die Mechanik in ihrer Entwickelung historisch-kritisch dargestellt (‘Desenvolupament historicocrític de la mecànica’, 1833), Beiträge zur Analyse der Empfindungen... (‘Anàlisi de les sensacions...', 1886) i Erkenntnis und Irrtum. Skizzen zur Psychologie der Forschung (‘Coneixement i error. Esbós de la psicologia de la investigació’, 1905).