La seva lluita contra el domini francès, la seva principal obra, Geist der Zeit (‘Esperit del temps’, 1806-18) i, especialment, els poemes del recull Lieder für Teutsche (‘Cançons per a alemanys’, 1813) el convertiren en un dels inspiradors del nacionalisme alemany. Intentà de conciliar el luteranisme amb la filosofia idealista del seu temps, i volgué unir protestants i catòlics en una església nacional. Nomenat professor d’història de la nova universitat prussiana de Bonn el 1818, hagué de mantenir-se'n allunyat (1821-40) pel seu liberalisme. Membre del primer parlament alemany (1848), es retirà de la vida pública, decebut per l’autoritarisme de Frederic Guillem IV.