A divuit anys, coincidint amb el trasbals del 1968, abandonà casa seva per unir-se a l’organització d’extrema esquerra Lotta Continua. Durant una vintena d’anys, fins que no publicà la seva primera novel·la Non ora, non qui (1989), treballà en un grapat d’oficis com ara obrer especialitzat de la FIAT, paleta i camioner. De formació autodidàctica, s’imposà l’aprenentatge d’idiomes, entre d’altres l’ídix i l’hebreu per a poder llegir directament la Bíblia, a la qual dedica un temps de lectura diària, tot i manifestar-se no creient. Des de l’edició de la seva primera novel·la s’ha convertit en una de les veus de referència de la literatura italiana i la seva novel·lística ha crescut amb títols com Tu, mio (1999), Tre cavalli (2000), Il contrario d’uno (2003), Morso di luna nuova (2005) i Sola andata (2005), entre d’altres. Compagina la narrativa amb la traducció de l’hebreu antic de la Bíblia.