Els errors són de dos tipus: sistemàtics , que procedeixen d’imperfeccions en les escales dels aparells de mesura i que poden ésser reduïts comprovant prèviament els calibratges, i accidentals , que són deguts a les limitacions naturals dels sentits de l’observador, sobretot de la vista i l’oïda. Per a acotar-los hom repeteix una mesura diverses vegades. Els valors mesurats x i presenten una desviació entorn del valor mitjà, x m , que hom pren com a millor valor. Si hom dibuixa la gràfica de les desviacions en funció de les freqüències, obté la corba de campana o de Gauss , en la qual el pendent dóna idea de l’error. La fórmula de l’error és
( x i -x m ) 2 essent els quadrats de les desviacions, i n , el nombre de mesures. El resultat és expressat així: x m ± Δ x . Hom defineix l' error relatiu com el quocient entre l’error absolut i el valor de la magnitud mesurada, expressat en tant per cent.