Els errors són de dos tipus: sistemàtics, que procedeixen d’imperfeccions en les escales dels aparells de mesura i que poden ésser reduïts comprovant prèviament els calibratges, i accidentals, que són deguts a les limitacions naturals dels sentits de l’observador, sobretot de la vista i l’oïda. Per a acotar-los hom repeteix una mesura diverses vegades. Els valors mesurats xi presenten una desviació entorn del valor mitjà, xm, que hom pren com a millor valor. Si hom dibuixa la gràfica de les desviacions en funció de les freqüències, obté la corba de campana o de Gauss, en la qual el pendent dona idea de l’error. La fórmula de l’error és
(xi -xm)2 essent els quadrats de les desviacions, i n, el nombre de mesures. El resultat és expressat així: xm ± Δ x. Hom defineix l’error relatiu com el quocient entre l’error absolut i el valor de la magnitud mesurada, expressat en tant per cent.