Les erupcions varien molt de caràcter en funció de la mena de lava i de la quantitat i pressió dels gasos. Els principals tipus d’erupcions són: el hawaià, en el qual la lava és molt fluida, i els gasos s’escapen lliurement; el strombolià, en el qual els gasos es desprenen amb explosions rítmiques i la viscositat de la lava és més gran; el vulcanià, on la lava, més viscosa, sovint forma crostes i tapa la sortida dels gasos, els quals rebenten aquesta coberta amb violència; el vesuvià, on la lava viscosa expulsada amb violència forma una gran quantitat de núvols que precipitaran pluges de cendra; el plinià, d’erupció molt violenta, que projecta els gasos a una altura considerable, els quals s’estenen després en masses globulars; i el peleà, en què la lava, molt viscosa, obstrueix contínuament la sortida, per on s’escapen d’una manera intermitent fragments incandescents anomenats núvols ardents, que, en suspensió en els gasos, avancen i destrueixen tot el que troben.
f
Geologia