Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada. Cada jugador escriu una estrofa per a cada jugada, explicant el moviment de les peces i la situació galant que així es crea. A continuació, Fenollar, en una tercera estrofa, exposa una llei del joc i un comentari moral a la jugada. L’obra té en total seixanta-quatre estrofes (nombre de cases que té l’escaquer) de nou versos. La composició, en realitat simple joc poètic, té una gran qualitat gràcies a l’habilitat versificatòria dels autors.