Escaladei

cartoixa d’Escaladei
Santa Maria d’Escaladei
Scala Dei (la)

Accés al recinte de la cartoixa d’Escaladei

© Fototeca.cat

Cartoixa (Santa Maria d’Escaladei) situada al vessant S del Montsant, prop del nucli actual dit la Conreria d’Escaladei, del municipi de la Morera de Montsant (Priorat).

Fou la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes. Fou fundada el 1163 a petició d’Alfons I el Cast en terres cedides per Arbert de Castellvell. Els primers monjos, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s’uniren alguns eremites del Montsant, s’instal·laren a Poboleda, fins que vers el 1203, amb l’ajuda de Pere I, s’establiren al lloc definitiu. El 1218 posseïen els pobles de Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja i Gratallops, origen del priorat i, per tant, del nom aplicat modernament a tota la comarca. El 1228 ja era enllestida la primitiva església romànica i el primitiu claustre amb el cementiri, entorn del qual foren edificades les 12 primitives cel·les. La conreria fou bastida a uns 2 km del monestir. Vers el 1333 s’acabà el segon claustre amb 12 cel·les més, costejat per l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Toledo i després de Tarragona, que sembla que fou en 1324-27 monjo d’Escaladei. El 1403 Berenguer Gallard, de Lleida, feu edificar un tercer claustre amb 6 cel·les i la cartoixa assolí el nombre màxim de 30 monjos i 15 llecs. Al segle XVII hi sorgí una notable escola de pintura religiosa al voltant dels cartoixans Joaquim Juncosa i Lluís Pascual Gaudí. Al segle XVIII hom revestí de marbres i jaspis l’església, es feren noves sagristies i capelles, l’arc —que encara es conserva— d’entrada al monestir i el gran santuari darrere l’absis, notable pels seus marbres, estàtues i relleus, en gran part obra d’artistes de la cartoixa. Abandonat a partir de l’exclaustració del 1835 i de la subsegüent desamortització, es dispersà la biblioteca (la famosa Bibli Sacra, regalada per Joan d’Aragó, és al seminari de Tarragona). Una bona part dels documents són a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid.

Entre 1990-2000 la Generalitat de Catalunya es convertí en propietària de tot el recinte. El 1996 fou iniciat un ambiciós pla de restauració del conjunt. La Cartoixa fou oberta al públic el 1998.