La implantació de la Dictadura (1923) i l’exili de Francesc Macià no permeteren una organització acabada d’aquests grups, i això motivà que alguns militants se situessin al marge de l’organització i actuessin d’una manera independent (així, el conegut grup La Bandera Negra portà a terme l’atemptat de Garraf contra Alfons XIII el 1925, intent desautoritzat i condemnat per Macià des de l’exili). Els militants més representatius foren Jaume Compte, Marcel·lí Perelló, Jaume Julià i Miquel Badia. Durant la República (1931) s’anomenaren així mateix escamots els grups més o menys organitzats de les Joventuts d’Esquerra Estat Català, que tenien com a caps Josep Dencàs i Miquel Badia, i que tingueren un paper destacat en els fets del Sis d'Octubre (1934).
m
Història