escaquer

m

Música

Instrument cordòfon constituït per un saltiri en forma d’ala col·locat verticalment al qual s’adaptava un mecanisme capaç de puntejar les cordes i un petit teclat de dues fileres amb tecles quadrades blanques i negres de forma semblant al tauler del joc d’escacs o escaquer.

Era un instrument similar a l’orgue de coll o portàtil. Fou inventat pel francès Jehan Perrot cap al 1360. El primer exemplar fou regalat per Eduard III d’Anglaterra al seu presoner Joan el Bo, rei de França. El 1388 Joan I de Catalunya-Aragó demanà al seu cunyat Felip de Borgonya que li'n trametés un, juntament amb el ministrer Joan dels Òrguens i repertori per a aquest instrument. Cap al 1460 un instrument semblant el substituí amb el nom de clavecimbalum.