escissió fonològica

f

Fonètica i fonologia

Procés diacrònic en virtut del qual un fonema es transforma en dos o més de distints a partir, generalment, d’una diferenciació fònica contextual.

Segons el resultat, en pot sortir una fonologització, una transfonologització o bé una desfonologització. Així s’explica l’evolució del fonema /k/ en llatí (ortogràficament ‘c’), que ha donat en català solucions diverses: CANTARE > cantar [kIņtá]; CIVITATE > ciutat [siutát].