escocès

m

Lingüística i sociolingüística

Conjunt de parlars germànics que s'estenen, al Regne Unit, pel sud i per l'est d'Escòcia, per les Òrcades i les Shetland, i pel nord i per l'est d'Irlanda del Nord, i a Irlanda, pel comtat de Dún na nGall.

Té el mateix origen que l'anglès, però la trajectòria històrica seguida per Escòcia i Anglaterra com a regnes separats dugué a la constitució de dues llengües oficials. Formen un continu dialectal amb diferències, sobretot en la fonètica, el lèxic i la morfologia (la verbal és més complexa en l'escocès).