De primer antuvi era una escola catequètica que, per la seva vàlua, cridà l’atenció de molts pagans cultes. La seva etapa important començà amb Pantè, estoic convertit, i culminà amb Climent (~150 — ~215) i Orígenes (~185 — ~255), seguits d’altres teòlegs com Dionís (~190 — ~265), Teognost (s III) i Pere. Amb ocasió de la controvèrsia ariana sobresortí Atanasi (~295 — ~373), seguit de Dídim el Cec (313-398) i, amb ocasió de l’heretgia nestoriana, Ciril (373-444). Per influència del platonisme, aquesta escola es caracteritzà per la seva insistència en la transcendència de Déu. Alhora, defensà la distinció real de les tres divines persones fins a vorejar, alguna vegada, el triteisme. En exegesi bíblica, conreà, a vegades exageradament, el mètode al·legòric. Aquesta escola s’eclipsà en esdevenir monofisita i amb l’ocupació musulmana.