Dependent dels capítols de les catedrals, l’escola de cant de Tarragona és documentada ja el 1197, la de Barcelona el 1281 i la de València el 1351, encara que segurament totes elles existien abans. Regida pel caput scholae, anomenat més tard cabiscol, aquest delegà aviat les funcions a un mestre de cant supeditat a ell en tot allò que feia referència al culte. Hom coneix la importància de l’escola de cant de Barcelona ja el 1344 pels llibres i el mobiliari que posseïa. El 1400 el bisbe de Barcelona donà llicència a un mestre de música perquè pogués ensenyar el cant pla a la ciutat. El 1402 l’ensenyament comprenia el cant pla, el cant d’orgue o cant polifònic i el contrapunt, i era destinat no ja a infants sinó a joves de més de divuit anys. Paral·lelament, també els monestirs importants han tingut la seva escola de cant per al servei interior (escolania) i com a lloc d’ensenyament musical. Les escoles de cant eclesiàstiques desaparegueren en fer-se càrrec de l'ensenyament de música altres institucions.
f
Educació