Hi predominaren les teories numèriques, residu de l’escola pitagòrica en la concepció de les malalties, les quals eren considerades més aviat des del punt de vista de la patologia local de cada òrgan que no pas general. La seva època de més activitat correspon als s. VI-V aC. En foren els metges més destacats Ctèsies, coetani d’Hipòcrates, Eurió, Èudox i Crisip.