Evolucionà des d’un inicial estil gòtic, caracteritzat pel seu idealisme, la seva elegància i el seu misticisme (Tríptic de la Crucifixió, ~1330, museu Wallraf-Richartz, Colònia), cap a una posterior recerca de l’expressió pròpiament plàstica i d’una composició més rigorosa (Stephan Lochner). A la segona meitat del s. XV fou progressivament sotmesa a la influència de la pintura flamenca (Mestres de la Vida de la Mare de Déu i de l’altar de Sant Bartomeu, tots dos al museu Wallraf-Richartz), i s’acabà al s. XVI amb Bartholomäus Bruyn, renaixentista de característiques paral·leles a les dels romanistes holandesos.