Escola filosòfica neokantiana, fundada per Hermann Cohen i Paul Natorp; tingué, com a seguidors més destacats, Ernst Cassirer, Arthur Liebert (1878-1946) i Albert Görland (1869-1952).
De caire racionalista, propugnà l’estudi del coneixement en la seva estructura logicotranscendental, prescindint dels elements psicològics i empírics.