Escola neoplatònica (neoplatonisme=, fundada per Edesi, deixeble de Jàmblic (s. IV), i esdevinguda famosa per Julià l’Apòstata.
Hi foren mestres, entre altres, Màxim, Crisant, Prisc, Eusebi, Sal·lusti i Eunapi de Sardes, el qual escriví Vides dels sofistes, espècie de crònica de l’escola (~400).