En foren els iniciadors el barceloní, fill de sitgetans, Joan Roig i Soler i Arcadi Mas i Fontdevila, que s’hi establí definitivament l’any 1880. Tots dos formats a Roma, adoptaren un luminisme intens derivat del darrer Fortuny i el feren arrelar a Sitges en l’obra de pintors autòctons, com Joaquim de Miró, Antoni Almirall i Joan Batlle i Amell. El paisatgisme del grup —amb el qual es pot relacionar també Felip de Masó—, molt proper en alguns aspectes a les inquietuds de l’impressionisme, era el contrapès dins l’art català al realisme melangiós de l’escola d’Olot. Pràcticament tots els pintors d’aquesta tendència participaren en l’exposició d’art que constituí la primera Festa Modernista de Sitges (1892), promoguda per Santiago Rusiñol, que passà a ésser cap indiscutible de la vida artística sitgetana, on creà un focus modernista que ja ultrapassava, però, l’estètica de l’escola inicial.
Pastora i oques (vers el 1900), obra d’Arcadi Mas i Fontdevila
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Nom donat a un grup de pintors paisatgistes aglutinat a Sitges al darrer quart del segle XIX.