Concretada molt especialment en el camp de la pintura de paisatge, els seus membres empren generalment una línia d’horitzó baixa, amplis celatges, i perfils nets, amb llum i espai, que semblen reflectir un país escombrat per la tramuntana. Domina un esperit de caire còsmic, surrealista, universalitzat per Dalí, personalitzat per les perspectives de Joan Massanet, les grisalles de Josep Bonaterra (Figueres 1884 — 1958) i Marià Llavanera i les transparències d’Eusebi de Puig, Ramon Reig i Marià Baig (Figueres 1906). A aquesta generació pertanyen també Joaquim Bech de Careda i Alexandre Bonaterra. Una segona generació de pintors inclou l’espacialisme d’Evarist Vallès, present també en Joan Sibecas i Bartomeu Massot, i l’intimisme de Joan Manera i Jaume Turró. Massanet, Massot, Sibecas i Vallès formaren part del grup Indika. Els més joves són Felip Vilà, Miquel Capallera, Josep Maria Joan, Joan Paradís, Moisès Sidrach, Alícia Viñas, Josep Ministral i Olga Torras. Hom pot parlar també d’una escola escultòrica, classicitzant, amb Frederic Marès, Antoni Casamor d’Espona, Artur Novoa, Llorenç Cairó i Josep Simon.
f
Art