El projecte definitiu d’organització fou elaborat per un patronat, representant de les forces vives de la ciutat, el qual, amb l’ajut econòmic oficial, adquirí per a la instal·lació de l’escola els terrenys de l’antiga fàbrica Batlló. Tanmateix, l’impuls definitiu per a la seva consolidació el donà la diputació a partir del 1910 i després la Mancomunitat amb diverses subvencions, creació d’institucions autònomes (Escola Elemental de Treball, 1913; Escola Superior d’Agricultura, 1912; etc) i una gran col·laboració tècnica. Hom hi creà diverses seccions: la d’Indústries Tèxtils (1909), completada amb la de Blanqueig, Tintoreria, Estampació i Aprests (1913), l’Escola de Teneria (1913), l’Institut de Química Aplicada (1915) i d’Electricitat (1917) i l’Escola de Mecànica (1919).
Croquis i pla de les instal·lacions de l’ Escola Industrial de Barcelona
(gravat de L’obra realitzada
, publicat per la Mancomunitat de Catalunya)