Carlemany la reorganitzà i hi aplegà els millors intel·lectuals de l’època: l’anglosaxó Alcuí, que en fou mestre entre el 782 i el 804, l’hispà Teodulf d’Orleans, Pau Diaca, Pere de Pisa, Arn de Salzburg, Eginald, Angilbert, etc. Començant per l’emperador, que era anomenat David, cadascú hi tenia un sobrenom literari o escripturístic: Ovidi, Flaccus, Homer, etc. L’ensenyament tendia a preparar funcionaris hàbils en les lletres i en l’administració de l’Imperi. És la primera realització cultural d’una certa importància de l’època medieval.
f
Història