Escorca

Municipi de Mallorca, situat a la costa (entre els termes de Sóller i de Pollença), on predominen els espadats, que la fan inaccessible amb excepció de les cales Tuent i de sa Calobra, on desemboca el torrent de Pareis.

El terme, molt extens, ocupa la part més accidentada de la serra de Tramuntana, amb les màximes altures (puig Major, 1 443 m; puig de Massanella, 1 348 m; puig Tomir, 1 102 m; puig Roig, 1 002 m); s’hi destaquen les formes de relleu de tipus càrstic, com el canyó del torrent de Pareis, el polje de la coma de son Torrella, els camps de lapiaz de la vall de Turixant i de sa Calobra, nombrosos avencs i coves, algunes d’un gran interès arqueològic. El relleu i la pluviositat relativament alta (dins la isoieta de 1 000 mm) justifiquen la localització dels pantans de Cúber i del gorg Blau que donen aigua a Palma, Mallorca. El 37,37% del terme és improductiu i el 53,46% és ocupat per bosc de pins (173 ha) i alzines (2 000 ha), erms (4 679 ha) i pastures o garriga. Només el 13% (1 721 ha) és dedicat a l’explotació agrària: hi predomina l’olivera (914 ha), els cereals (753 ha) i altres fruiters de secà, com la figuera, el garrofer, l’ametller i altres. El regadiu ocupa 35 ha (2,78% de la terra conreada). La ramaderia es redueix al bestiar oví (400 caps) i porcí (100 caps) en règim extensiu. Altres recursos econòmics són el turisme (sa Calobra i Tuent), i també l’explotació d’aigües minerals. El cap tradicional del municipi és l’antiga parròquia rural de Sant Pere d’Escorca, però l’actual és el nucli format al voltant del monestir de Lluc, centre espiritual de Mallorca, que agrupa una gran part de la població. El terme comprèn, a més, els antics llocs de Turixant, sa Calobra, Tuent, Almallutx, So N'Amer i Cúber.