Llur cap és gros, amb unes quantes sèries de crestes espinoses i apèndixs cutanis. No tenen bufeta. Posseeixen glàndules verinoses en relació amb els primers radis de les aletes pectorals i ventrals, la picada de les quals resulta molt dolorosa. Llur camuflatge en el fons és perfecte, perquè tenen la facultat d’adquirir una coloració que imita el paisatge on es troben. Són depredadors que cacen a l’aguait restant perfectament immòbils i vigilant amb els ulls enormes fins que una presa es posa a llur abast. Són de costums bentònics i viuen a les costes rocalloses i a les praderies de Posidonia; abunden als litorals dels Països Catalans i són apreciats en la confecció de diversos plats mariners, com el suquet i la bullabessa. Les espècies més conegudes són S. porcus, de color vermell fosc, amb les escates molt petites i uns 25 cm de llargària, S. scrofa (cap-roig), i S. ustulata, semblant a l’anterior però més petita i amb el color més pàl·lid.
f
Ictiologia
Scorpaena porcus
Whodden (cc-by-nc-4.0)
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels escorpènids, d’una llargada màxima de 30 cm, que tenen el cos oblong i comprimit.