En l’antiguitat clàssica la transcripció de còdexs era feta a les botigues dels editors a càrrec d’escriptors laics pagats. Amb la caiguda de l’Imperi la còpia de manuscrits s’anà refugiant a les comunitats monàstiques i clericals. Entre els escriptoris més cèlebres poden ésser esmentats el de Vivarium, al s. VI, sota Cassiodor; els de la cúria pontifical, Bobbio, Luxeuil, Corbie, Verona, Yarrow, York i Tours, als s. VII i VIII, i els de Sankt Gallen, Reichenau, Ratisbona, Reims, Montecassino i Moissac, als s. VIII-XI. A Catalunya es destaquen els d’Urgell, Ripoll, Cuixà, Sant Cugat del Vallès, Vic, Girona i Barcelona, als s. IX-XII. Amb la introducció de la lletra carolina, i sobretot en el període gòtic, els escriptoris proliferaren enormement. Al s. XIII es troben amb la concurrència de les universitats, on hom ja no treballava separat en escriptoris, sinó en aules conjuntes on s’utilitzava el sistema de les peciae, que permetia la còpia simultània d’una mateixa obra per quaderns separats.
m
Història