La història de l’escriptura és molt complexa, però hom pot distingir-hi diferents etapes essencials. L’home primitiu recorregué als més diversos signes d’expressió, tant oral com de gests, o bé a materials, com nusos, talls en matèries dures i, finalment, dibuixos. D’aquests mitjans d’expressió només subsistiren, d’una manera perfeccionada, el llenguatge articulat de sons i el dibuix o escriptura pròpiament dita. Les formes d’escriptura primitiva foren totes autònomes, és a dir, són d’invenció directa i no hi ha concomitància amb els altres grups ni s’hi fonen. En una segona etapa l’escriptura tendeix a coincidir amb el llenguatge articulat, tot i que aquesta correspondència és només aproximativa; així un signe d’escriptura o un grup de signes intenta de suggerir tota una frase. Com que el nombre d’idees possibles és indefinit, en resulta que també els signes eren susceptibles d’augmentar sense fi. Els esbossos d’aquesta mena d’escriptura poden ésser considerats sintètics: escriptura d’idees (Ideenschrift). Hi hagué un progrés quan el signe gràfic passà d’evocar una frase a significar un mot: de l’arbitrari es passava a la significació precisa. Els mots són finits i classificables; d’aquí ve que es pugui reduir el nombre dels signes de significació constant. L’escriptura passava de sintètica d’una frase a analítica dels seus components: escriptura de mots (Wortschrift). La darrera i definitiva simplificació s’obtingué quan els signes gràfics no denotaren els mots, sinó els sons dels mots, la qual cosa permeté una reducció considerable de signes; l’escriptura esdevingué fonètica. Pot ésser aleshores o bé sil·làbica (escriptura sil·làbica) o bé alfabètica (alfabet). Aquesta darrera encara pot ésser dividida en consonàntica, quan només se signifiquen els sons consonàntics, o bé íntegra, és a dir, composta de consonants i vocals, de manera que substitueix exactament el llenguatge parlat. Les escriptures d’un mateix alfabet, com per exemple el llatí, formen una sola família amb moltes subdivisions que corresponen a estadis de la seva evolució (paleografia).
f
Escriptura i paleografia