La capital quadrada fou reservada per a les inscripcions, i la capital librària, per a la còpia més o menys solemne de còdex i d’actes públics. Dins la librària, les denominacions de capital rústica i capital elegant són ambigües, car la rústica és sovint més elegant i més espontània que l'elegant o quadrada, la qual revisqué més artificiosa en alguns còdexs luxosos a partir del segle VI, malgrat el que ha estat dit sovint de la seva major antiguitat. La capital quadrada de les inscripcions romanes ha perdurat, amb poques modificacions, en l’escriptura majúscula moderna tradicional. En cursivitzar-se amb la velocitat, la capital rústica donà lloc a tipus intermedis que es diferencien en tradicions diverses: l’escriptura semiuncial, la uncial i la cursiva antiga, aquesta darrera reservada per a la cancelleria imperial del segle IV.
f
Escriptura i paleografia