escriptura de terç

f

Dret català

Escriptura en la qual, per tal de donar més força al contracte, hom imposava com a pena, a la part que no complís, el pagament d’una tercera part del deute al fisc.

Així, arribat el cas d’exigir el compliment de l’obligació, si el deutor no la feia efectiva, podia ésser empresonat com a deutor del fisc. Habitualment contenia la clàusula dita guarentigia, que facultava els jutges a executar els béns del deutor com si l’obligació provingués d’una sentència ferma. Les escriptures de terç havien d’ésser registrades a la cort del jutge ordinari de la vegueria o del territori baronial.