El primer, anomenat protoelamita (2900-2500 aC), deriva de l’escriptura sumèria i, com aquesta, posseeix centenars d’ideogrames o logogrames, la majoria dels quals no han estat encara desxifrats. El protoelamita evolucionà en l’anomenada escriptura lineal (2500-2230 aC), que, en la seva fase més recent, disposava d’uns setanta signes. Identificada el 1901, l’any 2020 l’arqueòleg francès François Desset n’anuncià el desxiframent. Cap al 2230 aC, els elamites abandonaren aquest sistema i començaren a utilitzar el sumeroaccadi, amb algunes modificacions que apareixen reflectides en tres fases: l’elamita antic (2230-1300 aC), durant el qual el procedí a una primera simplificació de l’escriptura cuneïforme a força d'eliminar nombrosos ideogrames; aquest procés prosseguí en l’etapa següent (1300-520 aC), o elamita mitjà, i quedà enllestit en la tercera i última, el neoelamita, en què el sistema constava només de cent trenta signes, vuitanta de sil·làbics i la resta ideogràfics.
f
Escriptura i paleografia