Utilitzaren dos sistemes gràfics: l'hitita cuneïforme, el més usual, que deriva del sil·labari sumerioaccadi a través d’un intermediari encara no precisat (la gran majoria de les tauletes de Boǧazköy) i l' hitita jeroglífic, escriptura també ideofonogràfica (comprèn ideogrames, fonogrames, determinants, complements fonètics i signes auxiliars de lectura). Per la seva forma externa, és deutora dels jeroglífics egipcis i, pels principis que la regeixen, del sistema gràfic sumerioaccadi. L’orientació pot ésser de dreta a esquerra o viceversa i en els texts de més d’una ratlla segueix el principi bustrofèdic. Fou emprada únicament en segells (el document més antic en el cas dels noms reials data del ~1510 aC), en cartes sobre plom i en inscripcions monumentals (com la bilingüe del Karatepe, ~720 aC).
f
Escriptura i paleografia