escriptura humanística

f
Escriptura i paleografia

Tipus d’escriptura llatina propi del Renaixement, promogut pels humanistes italians.

Sorgida a Florència al començament del s XV, com a resultat d’una reacció contra l’escriptura gòtica complicada, que ja iniciaren Petrarca, Boccaccio i d’altres, s’estengué als diversos centres culturals d’Itàlia i passà a poc a poc als altres països de l’Europa occidental. El propòsit dels humanistes fou la imitació servil de l’escriptura carolina del s IX a l’XI, creguda per ells l’autèntica littera antiqua dels clàssics romans. L’escriptura humanística, en les seves formes rodona i cursiva, ha passat als tipus d’imprenta moderns.