Té 28 signes i ofereix grans dificultats de desxiframent; tot i que des del Renaixement hom ho havia intentat, no fou fins el 1922, i més àmpliament el 1925, que Manuel Gómez Moreno aconseguí de desxifrar el sistema gràfic ibèric, que és hemisil·làbic, és a dir, que manté un signe per a cada vocal i cada consonant contínua (l, m, n, r, rr, s, ss), mentre que les oclusives disposen de cinc signes cadascuna, perquè sempre són vocalitzades; al principi hom no marcava cap diferència entre sonores i sordes (pa, ba, etc.). Aquest sistema s’estengué per tota la façana mediterrània de la península Ibèrica, fins al SW, amb diverses varietats cal·ligràfiques que permeten d’establir tres àrees: la catalana, des de les Alberes fins al S del País Valencià, la del SE i la del SW (baix Guadalquivir, Algarve i Alentejo). Amb motiu de les guerres numantines l’escriptura ibèrica s’estengué, al segle II, per la Celtibèria. En un moment donat, a l’àrea catalana sembla que hom intentà de diferenciar les síl·labes sordes de les sonores, segons que es desprèn d’una inscripció d’Ullastret. Resten inscripcions sobre pedra (esteles, fites), terrissa, làmines de plom i bronze (tésseres d’hospitalitat) i sobre vaixella d’argent. És utilitzada també en les monedes ibèriques dels segles II i I aC, tot i que foren encunyades per les autoritats romanes. Aquesta escriptura pot haver nascut a recer dels grans santuaris del SE o bé prop de colònies gregues o fenícies. També és incert el motiu pel qual hom creà un sistema hemisil·làbic en un moment que a tot arreu eren usats alfabets. Gómez Moreno creia que procedia d’un sil·labari antiquíssim importat de la Mediterrània oriental el segon mil·leni, però no n'hi ha cap prova. Tovar creu que és una creació feta a partir d’un alfabet i adaptada a les característiques d’una llengua que no admetia el contacte de muda amb líquida. Amb valors fonètics molt diferents, en el 70% els signes són presos de l’alfabet grec, i la resta, del fenici. Segurament fou creat al s V, data de les inscripcions més antigues conegudes.
f
Escriptura i paleografia