escriptura lineal

f
Escriptura i paleografia

Sistema gràfic d’escriptura emprat a Creta en el segon mil·lenni aC i testificat en diverses inscripcions.

Ofereix dos tipus, anomenats lineal A i lineal B. L’escriptura lineal A, que hom considera introduïda a Xipre procedent de Creta, sembla anterior al 1200 aC. Els seus caràcters, coneguts amb el nom de xiprominoics (perquè de llur evolució nasqué l’escriptura sil·làbica xipriota), sofriren transformacions, alguns foren omesos i d’altres foren creats de nou. L’escriptura lineal B, desxifrada el 1952 per M. Ventris, amb l’assessorament de J. Chadwick, a partir d’uns quants milers de tauletes trobades a Cnossos (Creta), a Pilos (Mesènia), a Micenes i a Tebes, és l’escriptura de la Grècia micènica. D’entrada, hom cregué que era la mateixa que la lineal A, però unes investigacions pacients demostraren que es tractava d’una escriptura diferent i que era una notació d’una forma arcaica de la llengua grega. Escrita d’esquerra a dreta, l’escriptura lineal B consta d’uns noranta signes (cadascun dels quals correspon a una síl·laba), d’una col·lecció d’ideogrames o signes que representen objectes, éssers humans i animals, i d’un sistema numèric de base decimal. Per a la seva interpretació, Ventris partí de l’estudi de les diverses construccions gramaticals i assajà de llegir el nom de Cnossos i el d’altres localitats veïnes en les tauletes. Un cop ho hagué aconseguit, pogué conèixer el valor fonètic d’alguns signes. Fou llegida la paraula ti-ri-po-de (amb el signe numeral “dos” seguit d’un signe pictogràfic que representava un trípode), corresponent al dual grec τριποδε. Successives investigacions confirmaren que la llengua era la grega, bé que en la transcripció l’escriptura lineal B no era del tot apropiada i presentava dificultats: es perdien els grups consonàntics (ti-ri per τρι), no era possible la diferenciació dels tres modes d’articulació de les oclusives gregues i, a més, les líquides l i r eren confoses i més generalment omeses (la qual cosa feia que una paraula com a-ko podia ésser llegida com άγω, άρχω, άχος, άλγος, άσκος, etc). Amb tot, els progressos obtinguts són notables, i avui pot considerar-se que el micènic és una llengua plenament identificada.