N'hi ha moltes varietats, totes derivades de la cursiva romana nova i, en el cas de la cursiva, evolucionada de l’escriptura de les cancelleries del Baix Imperi Romà. Els principals tipus de merovíngia librària són: el "a", dit de Luxeuil, cal·ligrafiat del de la cancelleria reial, l’"az" de Laon, l’"ab" de Corbie (no pas l’"eNa”, cregut de Corbie, però d’origen romà); el de Borgonya i alguns altres de menys tipificats. La característica comuna és un traçat sovint sinuós i poc esquemàtic, ric de nexes cursius cal·ligrafiats. La a minúscula, d’origen cursiu, és sovint fantasiosa. Les formes merovíngies desaparegueren en sorgir l’escriptura carolina.
f
Escriptura i paleografia