escudeller
| escudellera

f
m
Oficis manuals

Persona que feia escudelles, plats i altres atuells de terrissa o en venia.

Als Països Catalans l’ofici, associat normalment amb el dels ollers i gerrers, prengué increment a partir del segle XVI. El gremi de Barcelona aconseguí de separar-se dels ollers i gerrers vers 1528-31 i fou protegit per privilegis contra la introducció a la ciutat de productes elaborats als principals centres productors, com Breda, Malgrat o Paterna. Rebé ordinacions el 1614 i el 1623, que es mantingueren vigents fins al segle XIX.