escut

blasó, escut d’armes
m
Heràldica

Diverses formes d'escuts (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): caironat; cap de cavall; losanjat; ovalat; pell de toro carlí; pell de toro alemany; pell de toro polonès; quadrat; quadrilong hispànic; quadrilong alemany; quadrilong francès; quadrilong anglès; rodó; triangular; ogival; suís.

© Fototeca.cat

Representació simbòlica d’una persona, família o llinatge, d’una autoritat, de poblacions i països, i, per extensió, de corporacions, entitats, etc, formada per una superfície entre línies, dita camper , on hom representa els elements heràldics o càrregues.

Té l’origen en les representacions que hom posava com a distintiu als escuts de guerra dels cavallers (heràldica). En general l’amplària serva una relació amb l’alçària de 5/6. El camper pot ésser dividit mitjançant una partició o una repartició. Els punts o les parts de l’escut o espais imaginaris de què hom se serveix per a definir la situació dels elements heràldics són: abisme, cap, punta, flanc, cantó, centre del cap, centre de la punta, punt d’honor, llombrígol i vora. Les formes més generalitzades són: l’escut caironat; l’escut de cap de cavall , que té la forma d’un cap de cavall vist de cara, i és usat a Itàlia; l’escut losanjat; l’escut ovalat , emprat per les casades i pels eclesiàstics, i que és usat també per l’heràldica gentilícia italiana; l’escut de pell de toro , que fou emprat per la dinastia carlina i, amb algunes variacions, també a Alemanya i a Polònia; l’escut quadrat o en bandera , recolzat sobre una de les bases, que fou utilitzat a França; l’escut quadrilong o modern , usat actualment a molts països, puix que permet una millor cabuda i distribució dels elements heràldics i presenta alguna variant: l' hispànic , que és arrodonit a la part inferior, amb la corba més o menys pronunciada, generalitzat a la península Ibèrica des del s XVII, l' alemany , el francès , l' anglès ; el rodó , usat en l’heràldica municipal d’alguns països, i el triangular o antic , poc o molt allargat, emprat a Alemanya (en són varietats el triangular curvilini o ogival , que fou el més usat a Europa al llarg de l’edat mitjana, sobretot als Països Catalans i a França, i el suís , ogival amb la vora superior formant dues concavitats simètriques); l’escut de cònjuges o d’aliança , que és representat, bé partit, bé acoblat; l’escut personal , representat, bé amb les armes del primer cognom, bé partit, o truncat, amb les dels dos primers cognoms o bé quarterat amb les dels quatre primers cognoms; i l’escut de títol del regne , que porta les armes del primer cognom del concessionari, timbrades amb la corona que li correspongui.