Són de vida crepuscular i llur vol és acompanyat d’un soroll sord degut al ràpid aleteig. El nom d’esfinx és degut al fet que les larves, tant en estat defensiu com en estat de repòs, redrecen el cap, el tòrax i una part de l’abdomen de forma que prenen el suposat aspecte dels esfinxs egipcis. De cos fusiforme, poden assolir velocitats de més de 55 km per hora. Es nodreixen del nèctar de les flors. Molts són perjudicials per als conreus pel fet que llurs larves són fitòfagues. Entre els més importants es destaquen l’esfinx de la troana (Sphinx ligustri), l’esfinx de les corretjoles (Agrius convolvulvi), l’esfinx de les lletereses (Hyles euphorbiae), l’esfinx de les trumferes o de la calavera (Acherontia atropos), l’esfinx del pi (Hyloicus pinastri), l’esfinx del roure (Marumba quercus), l’esfinx del til·ler (Mimas tiliae) i l’esfinx dels pollancres (Laothoe populi).
f
m
Entomologia