Església etiòpica

Església autòctona d’Etiòpia, desenvolupada a partir de l’evangelització, al segle IV, pels germans Frumenci i Edesi, originaris de Síria.

Consagrat bisbe Frumenci per sant Atanasi d’Alexandria, l’Església etiòpica depengué, des de l’inici, de la seu alexandrina. Per aquesta vinculació, i per les influències doctrinals i litúrgiques rebudes de Síria, restà dins el camp de les esglésies monofisites. El segle XIV fou el més florent de l’Església etiòpica, amb un moviment d’evangelització, producció d’obres teològiques i aparició de controvèrsies cristològiques (que reaparegueren durant els segles XVII i XVIII). Del 1614 al 1632 restà unida amb Roma, però se'n separà a causa de la forçada llatinització per obra dels jesuïtes. El cap de l’Església etiòpica, el metropolita d’Axum, fou sempre un copte, nomenat per Alexandria, fins que, el 1951, hom obtingué l’elecció d’un abuna nadiu. Com a autoritat suprema, però, resta el patriarca copte d’Alexandria. Hi ha també una comunitat unida a Roma, amb jerarquia pròpia. Monjos etiòpics tenen cura, a Jerusalem, de la capella de l’absis del Sant Sepulcre.