Pel damunt de les diferenciacions de cada grup, llur doctrina comuna, basada en la Bíblia com a única regla de fe i de conducta, s’identifica amb el moviment religiós més conegut amb el nom de protestantisme. La pràctica cultual evangèlica suposa un retorn radical a la simplicitat litúrgica de l’Església primitiva i consisteix en la lectura pública de la Bíblia, l’homilia, la celebració de la Cena, la pregària i el cant comunitari. L’organització de comunitats de l’Església evangèlica als Països Catalans data de mitjan segle XIX, després de la traducció de Lo Nou Testament (1832). Francesc de P. Ruet organitzà un primer grupet a Barcelona (1856), el qual fou consolidat per Antoni Vallespinosa (1868). Alhora, alguns missioners estrangers i pastors nadius hi desenvoluparen una dificilíssima tasca d’apostolat. Avui, els evangèlics tenen comunitats establertes arreu dels Països Catalans (108 al Principat, 30 al País Valencià i 8 a les Illes Balears) i diverses organitzacions i associacions, com l’Associació de Ministres de Catalunya i Balears, llars per als vells i els orfes, escoles per als infants, editorials pròpies i un hospital, a Barcelona, atès per metges i infermeres evangèlics. El 1981 es constituí el Consell Evangèlic de Catalunya, el qual és una transformació del Consell de les Esglésies Evangèliques de Catalunya (constituït el 1979). Des del 1995 és una entitat reconeguda pel Ministeri de Justícia i des del 1997 forma part de la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya. El 1998 el Consell signà un conveni marc amb la Generalitat de Catalunya. El Consell Evangèlic treballa en favor de la llibertat religiosa, la defensa de les minories protestants a Catalunya i la neutralitat de l’Estat davant del fet religiós.