Aquestes entitats cristianes de base (CIC —Cultura-Informació-Cristianisme—, Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, Centre Ecumènic, Col·lectiu de Dones en l’Església, Cristianisme i Justícia, Cristians pel Socialisme, El Pregó, Espai Obert, Foc Nou i Moviment Internacional Som Església) convocaren a Barcelona, del 9 a l’11 d’octubre de 1999, el Congrés Cristianisme, Església i Societat, al qual assistiren prop d’un miler de persones. Els organitzadors es proposaven descriure i avaluar quins models de vida eclesial i d’actuació poden considerar-se superats o rebutjables i quins models alternatius van apareixent i com acostar-s’hi. Les ponències anaren a càrrec de Pere Lluís Font, Jaume Botey, Josep M.Gasch, Fermí Manteca, Fèlix Martí i Francesc Torralba. Prèviament a la celebració del congrés, els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense en desaconsellaren la participació i l’adhesió. Les actes foren publicades en forma de llibre l’any 2000. Del congrés sorgí l’Associació Cristianisme Segle XXI, com és conegut a Catalunya, que l’any 2000 promogué una consulta popular sobre com s’haurien de nomenar els bisbes. Posteriorment, ha desenvolupat diversos encontres que serveixen de debat sobre les qüestions més punyents de l’Església Catòlica. Els seus posicionaments sobre quina hauria de ser la resposta de la Institució eclesial en temes com l’assignatura de religió a l’escola pública, la necessitat que els bisbes siguin escollits per sufragi popular dels fidels, l’accés de la dona al sacerdoci, la possibilitat que els preveres contreguin matrimoni o les protestes davant del desmembrament de l’arxidiòcesi de Barcelona, el situa com un dels moviments més actius del progressisme dins de l’Església Catòlica. El congrés del 2005 versà sobre Religions institucionalitzades en una societat laica.